El nen es petit i mig adormit la mare s'el mira
no el deixa mai sol, i junt el bressol
joyosa suspira...
i vetllant el seu somni amb amor
ella el mira tranquila i ditxosa
el meu val un mon y un tresor
i l'hi diu tot cantan-li amorosa
Fes nones reiet, fes nones fill meu
que ets un angelet que m'ha enviat deu
el besa a la cara, el besa al fron
petons d'una mare lo més gran del món...
El nen es més gran la mare plorant
li diu cada día,
no surtis de nit i fuig del burgits
traballa estudia...
i tapant-li els defectes que té
l'aconsella amb carinyo i el guía
pel camí del treball i del bé
que es l'ho que ella dessitja i ansia.
Perdone'm fill meu pero jo taig de dir
que el meu cor et veu per molt mal camí
qui mal t'aconsella deu ser algún ningú
fes cas d'una vella que sols viu per tú...
Veien-te perdut de tots despresiat perque
no has vingut aquí al meu costat
no vaixis la cara aixeca el fron...
que et queda una mare l'ho més gran del món.
Sonia.
